Barcelona, setiembre 2017
76 páginas
ISBN: 978-84-945992-4-8
Prólogo de Jaime D. Parra.
Sub Jove (al abintestate)
Carmen Borja
Barcelona, setiembre 2017
60 páginas
ISBN: 978-84-945992-2-4
Prólogo y traducción al asturiano
de Antón García.
Sub Jove (a la intempèrie)
Carmen Borja
Barcelona, setiembre 2017
60 páginas
ISBN: 978-84-945992-3-1
Prólogo de Lena Torre
Traducción al catalán
de Leonora Gambino.
Selección de poemas:
I - SUB JOVE
Marché un 3 d'ochobre, con tuena, qué más da l'añu. De xuru hubo dalgún pequeñu templu na so honra, sieglos p'atrás. Pero nun quedó aniciu o naide lu buscó. La lluna y Roma tuvieron munchu protagonismu esos meses. D'ende salieron les tribus de cilúrnigos, metalúrxicos y domadores de caballos, qu'acabaron batallando na muria d'Adriano, en tierres de Britannia.
II - L'ÁRBOL DE LOS PALLUELOS
Nes venes sangre d'albiones y pésicos, xeneraciones entregaes a la tierra y los animales, a columbrar el cielu estrelláu a la vera la mar o del ríu. Siempre cerca l'agua y al pie del monte, como un sortilexu.
III - EL POBLÁU CIRCULAR
Dacuando, escasamente, surde d'ente ellos una criatura con un rellumu distintu nos güeyos. Una molición. Cruciar la sablera o la viesca, adicar, barruntar. Andar aína, entender aína, una reblaneda. Arguyu y pena pa los sos, abandonaos. Soi fía d'esa reblaneda.
XIII - EL REGNE D'AINAKLS
Apareix i desapareix, com illa entre boira. Alguns dies de sol esplèndid diuen que es pot veure allà a la llunyania. O en les nits de lluna clara. La seva vida és de perpetu estranger. Però coneix l'amor, la derrota i el que és incert.
XIV - LA CASA DE LA VALL
Hi va haver una llar a prop del bosc i d'una font amagada. Nesprers, cirerers, mimoses. Llenya i un hort amb menta. La neu de març va gelar el temps. Febre de somni als ulls del nòmada.
XV - LLACUNA DE LA DESESPERACIÓ
El desconsol tanca els ulls. Gola de fera, dolor sense nom. Udol, esquinç, vòrtex. Sobreviure un dia i un altre dia, pas a pas. Dues generacions, xarxa i ímpetu.
XX - PUENTE DEL RETORNO
Retorno. Reseguir los pasos vividos sin drama ni juicio. Agradecer lo que fue, cómo fue, hacer las paces. Mirar de frente sin arder, sin helarse. Dejar ir. Volver a casa.
XXI - MONTE DEL MAÑANA
Días por venir. Cada paso altera la visión del futuro, mano que escribe, palabra escrita, ojo en el ojo, sello en la boca.
LA ESPIRAL SIN FIN
De nuevo, sub Jove.
A que parece raro?